 |
| Això pot ser l'inici d'una gran amistat |
Des de Tirant lo dau, ens congratulem i desgratulem a parts iguals per seguir les passes d’aquesta llegendària mascota de Nostrosenyor i haver trigat pràcticament dos anys a enllestir el nostre primer projecte de traducció.
Però ei, les coses de palau van d’allau en allau i poder anunciar avui que aquest projecte fet des de l’amor al dau i la devoció al tentacle, ens fa pessigolles a l’estómac només comparables a una pèrdua sobtada del 20 % d’estabilitat mental. És una fita excepcional, així que avui hem volgut celebrar-la amb vosaltres i recordar com ha transcorregut el projecte, qui l’ha fet possible i parlar una mica de… i ara què?
 |
| Una ullada al gh'lossari |
El següent pas va ser trobar voluntaris de traducció i repartir-nos el text, que tenia ni més ni menys que 32.000 paraules (unes 80 pàgines de Word, perquè ens entenguem) Afortunadament, el projecte va seduir a 8 traductors (l’Asier, l’Alba À. Holgado, en Marcus Viciosus, l’Alexandre Ribó, l’Eduard Cot, El Dado Gafado i en lesser_evil), de manera que la feina es va poder repartir força entre aquests voluntaris que s’han guanyat una estança a l’acollidora regió d’Hali amb totes les despeses pagades. I bé, menció especial a alguns dels traductors que van fer molta més feina que la que l’aparent divisió 80/8 suggeriria, ja que hi havia seccions molt més llargues, com les de mecàniques o l’aventura. La fase de traducció la vam gestionar de forma força horitzontal a través d’un full de càlcul on anàvem documentant el progrés en el projecte, però es va allargar força amb els habituals entrebancs que surten, la ditxosa vida mundana que té la mania de fotre grapa al món dels projectes fan, amb aparicions i desaparicions inevitables dignes de les arts obscures d’en Joseph Corwinius.
Prop d’any i mig després, sense saber-nos-en avenir massa, el projecte havia quedat cobert de teranyines, fet una moixama deshidratada amb D.O. Innsmouth, Kaputt… i aparentment abandonat. Semblava estranyament escaient i poètic, tractant-se del que es tractava, i molts ja vèiem aquest farcell de paperots cosits amb fil d’espart perduts en algun àtic de Valls, com tothom sap la vila catalana més lovecraftiana, doncs ostenta la capitalitat de l’Arkham. Però a aquestes altures aquells infidels que posaven en dubte que les sagrades escriptures acabessin veient la llum ja haurien de saber allò que deia la iaia Whateley, que no està mort allò que pot viure eternament…
 | |||||
| Correu, correu minyons que arriben els plançons. |
I així fou com amb els estertors de l’agost, el cercle d’iniciats es va deixondir, va acabar les traduccions pendents i van celebrar danses en pilota picada al bell mig de Collserola per invocar a… en Xavierquerotep, alias l’Home de Negre, un ésser primordial sorgit de les fosses de SabatHell, que amb el seu boli, diccionari i aura cafeïnada obrà el miracle i va enllestir ell solet en qüestió d’una setmana tota la revisió ortogràfica i d’estil del nostre document. Que, per molt amor que hi haguéssim posat, el cert és que la majoria de nosaltres no som pas professionals en el tema, així que hi havia un colló i mig de feina que queda pendent d’agrair amb puntuals libacions de brevatges escumosos.
Amb el preciat mecanoscrit sota el braç, fa una setmana llarga férem entrega a Shadowlands del cobejat document, i ara romanem a l’espera de notícies sobre el PDF o, si els déus ens són propicis, la possibilitat de treure’l en paper ja sigui via Lulú o de la pròpia editorial. En qualsevol dels casos, farem fressa i llançarem la bona nova entre campanades ominoses i querubins tentaculats quan sapiguem res al respecte.
Pel que fa a la pregunta “i ara què” que ens formula repetidament el senyor de la bata blanca que no deixa d’interrompre’ns mentre intentem fer un forat amb el cap al mur acolxat que ens separa de la llibertat… només podem respondre la veritat, i és que de tant pronunciar paraules com fthaghn i noms de regions ignotes, se’ns ha atrofiat el cerebel i només sabem dir “Iä Cairn! Iä Lemúria…”
